Agricultura impulsa el cultiu del garrofer com a aliat contra la sequera

La Conselleria destaca la seua resistència a la sequera i a les temperatures extremes

El garrofer rep ajudes de la PAC i de l’agricultura ecològica

La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha reafirmat el seu compromís amb el cultiu del garrofer per la seua capacitat d’adaptació a les condicions climàtiques del territori valencià.

La directora general de Producció Agrícola i Ramadera, Maria Àngels Ramón-Llin, ha destacat que es tracta d’un cultiu amb escasses necessitats de reg i una elevada tolerància a la sequera i a les temperatures extremes, fet que el convertix en un aliat davant els efectes del canvi climàtic.

El garrofer està inclòs en les ajudes directes de la PAC i també pot beneficiar-se de les ajudes a l’agricultura ecològica. En l’última campanya, s’han abonat 135.899 euros a productors de garrofer per 2.211 hectàrees, mentre que l’agricultura ecològica ha permés concedir 70.650 euros per a 314 hectàrees.

Un cultiu resistent i amb valor nutricional

La Conselleria assenyala que el garrofer pot créixer en sòls pobres, pedregosos o salins i que forma part del paisatge agrícola mediterrani junt amb l’olivera, l’ametler i la vinya.

A més, la garrofa destaca pel seu valor nutricional, ja que és rica en fibra, polifenols, calci, magnesi i potassi. També no conté gluten ni cafeïna i s’utilitza com a substitut natural del cacau.

CERATOPIA aposta per la innovació i el desenvolupament rural

Durant la jornada ‘Innovar en la garrofa per aconseguir una alimentació més saludable en un territori més resilient’ també s’ha presentat el projecte CERATOPIA, finançat pel Ministeri d’Agricultura i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural dins del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027.

El projecte combina restauració del territori, prevenció d’incendis, innovació agroalimentària i desenvolupament rural, amb l’objectiu de reforçar la resiliència dels territoris mediterranis i posar en valor el garrofer.