L’estudi, realitzat amb més d’un miler de menors sans, millora la interpretació de les proves d’esforç, especialment en pacients amb sobrepés.

La investigació demostra una major fiabilitat respecte als mètodes tradicionals i pot ajudar a orientar el seguiment clínic i els programes de rehabilitació.

L’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València i l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) han participat en un estudi que ha validat un model més precís per a mesurar la capacitat cardiopulmonar de xiquets i adolescents. La investigació, publicada en la Revista Española de Cardiología, aporta una ferramenta que pot millorar la interpretació de les proves d’esforç en menors de 18 anys i ajudar a orientar el seguiment clínic, la prescripció d’exercici i els programes de rehabilitació.

El treball demostra que el nou model, basat en una ferramenta estadística denominada puntuació Z, oferix resultats més precisos i consistents que les equacions tradicionals utilitzades des de la dècada de 1980. La millora és especialment significativa en xiquets i adolescents amb sobrepés.

La investigació ha comptat amb més d’un miler de participants sans menors de 18 anys i ha utilitzat dades d’una població espanyola per a validar un model desenrotllat a partir d’una població internacional de referència. A Espanya hi han participat tres centres hospitalaris: La Fe de València, l’Hospital Universitario Donostia i l’Hospital Universitario Virgen del Rocío de Sevilla.

La capacitat cardiopulmonar s’avalua mitjançant una prova d’esforç que permet conéixer com responen el cor, els pulmons i els músculs durant l’activitat física. Un dels principals indicadors és el consum màxim d’oxigen, que reflectix la capacitat de l’organisme per a utilitzar oxigen durant un esforç intens.

En pediatria, estes proves s’utilitzen per a estudiar símptomes relacionats amb l’exercici, fer el seguiment de menors amb malalties cardíaques o respiratòries i orientar programes d’activitat física i rehabilitació.

Un sistema que millora la valoració dels menors amb sobrepés

Fins ara, la interpretació dels resultats s’ha basat principalment en equacions que tenen en compte el pes o l’altura. No obstant això, estos mètodes no sempre reflectixen adequadament els canvis que es produïxen durant el creixement, especialment en menors amb baix pes, sobrepés o obesitat.

El nou model utilitza la puntuació Z, un sistema estadístic que permet comparar els resultats de cada xiquet o adolescent amb els valors esperats en menors de característiques similars.

D’esta manera, es reduïx la influència del pes corporal en la interpretació i s’obté una valoració menys esbiaixada de la capacitat cardiopulmonar. Això permet una anàlisi més ajustada de la condició física, especialment en xiquets i adolescents amb sobrepés.

Aplicacions en el seguiment clínic i la rehabilitació

La validació del model pot contribuir a identificar amb més precisió els menors amb una capacitat aeròbica baixa, un factor relacionat amb la salut cardiovascular i metabòlica.

També pot ser útil per a orientar el seguiment de pacients pediàtrics amb malalties cròniques, adaptar la intensitat de l’exercici a les seues necessitats i avaluar la seua evolució després de programes de rehabilitació o d’intervencions sobre els hàbits de vida.

El cardiòleg pediàtric i investigador de l’Hospital La Fe i de l’IIS La Fe, el doctor Esteban Peiró, ha explicat que l’objectiu no és únicament obtindre una xifra, sinó interpretar millor què significa en cada xiquet o adolescent.

L’estudi conclou que el model de puntuació Z oferix una interpretació més precisa i consistent de la capacitat cardiopulmonar pediàtrica que els mètodes tradicionals. La seua aplicació podria millorar la valoració clínica, el seguiment dels pacients i l’avaluació de les intervencions destinades a millorar la seua condició física.

La investigació forma part del projecte europeu QUALIREHAB, un programa híbrid de rehabilitació cardíaca destinat a millorar la qualitat de vida de xiquets i adolescents amb malalties cròniques. El consorci reunix centres de referència de França, Alemanya, els Estats Units i Espanya, i ha comptat amb el finançament del Consell Superior d’Esports i de la convocatòria europea Innovate to Prevent. L’estudi està registrat en ClinicalTrials.gov.