Pedro Sánchez ha pres el botó roig i ha convocat oficialment eleccions generals.

Tanmateix, lluny de recollir els trastos o limitar-se a la gestió ordinària, el president ha decidit obrir un nou front legislatiu en ple compte enrere cap a les urnes.

Després del cop dur viscut al Congrés dels Diputats, on l’oposició i els seus socis habituals van tombar els seus decrets estrella sobre habitatge, l’Executiu ha decidit no donar-se per vençut.

La seua decisió és reintroduir estes mesures a través d’un nou paquet normatiu per esquivar el bloqueig parlamentari i marcar el relat polític de la precampanya.

Per a comprendre la jugada cal anar a la norma: és legal que el Govern torne a presentar allò que el Congrés ja li ha denegat? La resposta és sí, sempre que no sigui una còpia literal del text rebutjat.

Per a esquivar el bloqueig jurídic, l’estratègia passa per introduir canvis en l’articulat, els quals són un augment en la dotació de préstecs de l’Institut de Crèdit Oficial fins als 10.000 milions d’euros i la possibilitat d’un préstec d’entrada sense interessos per a la compra, juntament amb l’acotament a dos anys de la pròrroga extraordinària dels lloguers. Abans la pròrroga havia de ser de 5 a 7 anys.

Amb estes modificacions de forma i xicotetes convalidacions, el nou decret adquireix la cobertura legal necessària per a ser tramitat de nou, esta vegada davant la Diputació Permanent des del Consell de Ministres.

En relació a les crítiques sobre els detractors de la intervenció dels poders públics en l’economia, Sánchez l’ha defensat.

En la seua compareixença, el president ha aprofitat per a renegar dels partits que havien votat en contra dels decrets perquè, diu, podrien haver-se abstingut.

En el terreny pràctic, el decret té llums i ombres, però amb un cost evident per al sector immobiliari. Beneficia joves i llogaters vulnerables amb les ajudes de l’ICO i el frenat temporal de desnonaments.

Tanmateix, els principals perjudicats són els propietaris —de tots els nivells—, que veuen coartada la seua seguretat jurídica, intervinguts els preus i restringida la llibertat per disposar dels seus immobles. Una intervenció que, segons els experts, lluny de resoldre el problema, amenaça de reduir dràsticament l’oferta de lloguer residencial al mercat.