Demana que es mantinguen en el llistat plagues amb elevat impacte i altres rellevants pel seu risc agronòmic i econòmic

Subratlla la necessitat d’un augment pressupostari i d’un enfocament preventiu en la citricultura

El 19 de febrer de 2026, LA UNIÓ Llauradora ha denunciat que el pressupost anual de la Comissió Europea destinat a mesures fitosanitàries només va ser de 8 milions d’euros en els exercicis 2023 i 2024, dels quals aproximadament 6 milions (75%) es van assignar a plagues prioritàries.

L’organització ha sol·licitat un augment pressupostari i aclariments sobre el llistat de plagues prioritàries a la UE a través d’un escrit dirigit al director general de la DG Sante, Bernard Van Goethem.

Com a exemple, la gestió del brot de Xylella fastidiosa a la província d’Alacant ha requerit inversions pròximes a 7,5 milions d’euros anuals, mostrant la magnitud dels recursos necessaris per contindre aquest tipus d’amenaces.

Per a sectors com la citricultura, amb cultius permanents, alta exposició al comerç internacional i gran sensibilitat a restriccions fitosanitàries, la classificació com a plaga prioritària és essencial per a la prevenció, no només com a reacció.

El reconeixement com a plaga prioritària reforça la base tècnica i jurídica de la UE per a justificar mesures addicionals de mitigació del risc, contribuint a protegir la sanitat vegetal europea de manera preventiva.

LA UNIÓ valora positivament que la DG Sante confirme que les plagues avaluades continuen regulades com a plagues de quarantena i que es mantinguen les mesures de protecció fitosanitària. No obstant això, assenyala que l’estatus de plaga prioritària marca diferències clares en termes de prevenció, vigilància i capacitat de resposta.

Les plagues prioritàries impliquen vigilància anual obligatòria, plans de contingència específics, exercicis de simulació, accés preferent a finançament europeu i millor coordinació entre Estats membres. En canvi, les plagues de quarantena no prioritàries tenen vigilància pluriennal, depenen més dels recursos nacionals i tenen accés limitadíssim a finançament europeu, dificultant estratègies preventives homogènies.

Per tot això, LA UNIÓ ha sol·licitat que es mantinguen les plagues amb elevat impacte sobre la citricultura europea, com ara:

• Candidatus Liberibacter spp. (HLB)
• Phyllosticta citricarpa
• Thaumatotibia leucotreta
• Xylella fastidiosa

També proposa avaluar la inclusió com a prioritàries d’altres plagues rellevants, com Xanthomonas citri i determinades mosques de la fruita no europees, segons el seu risc agronòmic i econòmic en la conca mediterrània.

Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, afirma que “un enfocament preventiu sòlid és més eficaç i menys costós que la gestió de crisis fitosanitàries un cop establides, especialment en un mercat interior sense fronteres biològiques”.

Peris afegeix que el sector afronta una entrada constant de plagues i malalties pel comerç global, mentre que els protocols d’importació i els controls fronterers resulten insuficients. La investigació, programes de control i estudis per reduir pèrdues necessiten una dotació pressupostària molt superior a l’actual.