L’Ajuntament instal·larà un monòlit en memòria de les 13 persones veïnes afusellades durant la Guerra Civil
El monument servirà com a espai de record, reflexió pedagògica i reparació de la dignitat de les víctimes
El Ple de l’Ajuntament de Quart de Poblet ha aprovat la moció presentada pels grups Socialista, Compromís i Quart Entre Totes per instal·lar un monòlit commemoratiu en memòria de les persones veïnes del municipi afusellades al Paredón España entre 1939 i 1940. La moció ha comptat amb els vots a favor dels partits promotors, l’abstenció del PP i el vot en contra de Vox.
La iniciativa neix de la proposta de l’Agrupació de familiars de víctimes fusellades al Paredón de España, amb l’objectiu d’honorar la memòria de les 13 persones del municipi, tal com s’ha fet en altres localitats valencianes com Picanya o Moncada. Amb aquesta actuació, l’Ajuntament cumpleix la normativa estatal de Memòria Democràtica i avança en la reparació d’una injustícia històrica, donant visibilitat a històries i dolor que han travessat generacions.
La futura instal·lació del monòlit serà un espai de memòria i respecte, així com una eina de reflexió col·lectiva. Es preveuen iniciatives pedagògiques dirigides especialment a centres educatius, amb l’objectiu d’acostar les generacions més joves a la història, fomentar el pensament crític i evitar que l’oblit torni a imposar-se.
L’alcaldessa, Cristina Mora, ha destacat la importància de la Comissió de Memòria Democràtica: “La Comissió respon al compromís d’aquesta corporació amb la Memòria Democràtica i la reparació de la dignitat de les víctimes. Mirar al passat ens permet aprendre i evitar repetir els mateixos errors”.
Durant el Ple, Mora va llegir tots els noms de les víctimes com a mostra de respecte i homenatge a les famílies:
Miguel Zahonero Sánchez, José Giner Navarro, Ramón Pla Sanz, Sandalio López Jiménez, Pascual Monzó Real, Ángel Sanmartín Vento, Francisco Soriano Martínez, Onofre Sanmartín Valldecabres, Antonio Monzó Fita, Manuel Soler Gómez, José Conesa Ortega, Ángel Torres Tolosa i Onofre Soler Juan.
El memorialista Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria, ha valorat l’homenatge com una reparació humanitària i un gest urgent per a la memòria democràtica. També Francisco Monzó, fill d’una de les víctimes, ha mostrat la seva satisfacció per la moció, ressaltant que el monument recupera la dignitat de les famílies.
D’aquesta manera, el monòlit serà un espai públic amb funció commemorativa, didàctica i reparadora, complint els principis de la memòria democràtica i el reconeixement institucional de les víctimes.
