Manises rebutja construir habitatges en l’últim gran pulmó verd de La Presa

El govern municipal s’oposa a la proposta de la Generalitat d’incloure els terrenys forestals del nord del municipi en l’estudi de sòls segurs per a nous usos residencials i industrials

L’Ajuntament defensa que el creixement urbanístic ha de respondre a les necessitats reals d’habitatge i prioritzar el sòl pendent de desenvolupar dins del nucli urbà

L’Ajuntament de Manises ha expressat el seu rebuig a la inclusió dels terrenys situats al nord del municipi en l’estudi tècnic de sòls segurs per a usos residencials i industrials impulsat per la Generalitat Valenciana després de la DANA. El govern local considera que la proposta planteja un model de creixement urbanístic que no respon a les necessitats reals de la població i que podria posar en perill un dels principals espais naturals del terme municipal.

La zona identificada com a sòl segur correspon a una àmplia massa forestal situada entre les urbanitzacions de Montemayor, La Presa i El Collado. Es tracta, segons el consistori, de pràcticament l’últim gran pulmó verd de Manises, un entorn de valor ambiental i paisatgístic la transformació urbanística del qual suposaria la pèrdua d’una part important del patrimoni natural local.

Des del govern municipal assenyalen que el fet que un terreny siga segur davant del risc d’inundació no significa necessàriament que siga adequat per a construir-hi. En este sentit, defensen que la planificació urbanística també ha de valorar el patrimoni ambiental, la connexió amb el nucli urbà, les infraestructures disponibles i les necessitats reals de la ciutadania.

Un creixement que podria crear un segon nucli urbà

Un dels principals arguments de l’Ajuntament és que els terrenys proposats es troben allunyats del nucli urbà, on es concentra la demanda residencial i la necessitat de facilitar l’accés a l’habitatge.

El consistori considera que urbanitzar esta zona suposaria pràcticament crear un segon nucli residencial desconnectat de la ciutat consolidada, amb conseqüències territorials, socials i econòmiques. Entre els riscos que assenyala hi hauria una major dependència del vehicle privat, dificultats per a garantir un transport públic eficient i la necessitat d’ampliar les xarxes de proveïment, sanejament i enllumenat.

A més, este creixement comportaria un increment dels costos de manteniment dels servicis municipals i noves necessitats d’equipaments educatius, sanitaris, esportius i socials. L’Ajuntament també alerta que la separació del nou barri podria afavorir la fragmentació territorial i dificultar la cohesió social i la integració dels futurs residents.

En paral·lel, el govern municipal recorda que ha sol·licitat recentment a la Generalitat els estudis necessaris per a declarar Manises zona de mercat residencial tensionat, amb l’objectiu d’abordar les dificultats d’accés a l’habitatge a partir de la realitat del mercat immobiliari local.

L’Ajuntament reclama avançar en els habitatges públics anunciats

El consistori defensa que la solució al problema de l’habitatge no passa necessàriament per ampliar la superfície urbanitzada, ja que encara hi ha sòl pendent de desenvolupament dins del mateix nucli urbà.

En este sentit, posa el focus en els projectes d’habitatge públic anunciats per la Generalitat a Manises, que, segons denuncia l’Ajuntament, encara no s’han materialitzat.

El passat mes de març, el Consell va anunciar la licitació de la construcció de 18 habitatges de protecció pública al carrer del Xúquer. No obstant això, el consistori assegura que les actuacions encara no han començat. Una situació semblant es produiria amb els huit habitatges previstos al carrer de Domeño, número 8, sobre els quals, segons l’Ajuntament, tampoc es coneixen avanços concrets.

Per al govern municipal, la identificació d’estos terrenys com a sòl segur no pot justificar un model de creixement basat en l’ocupació de sòl rústic i la desaparició d’espais naturals. Per això, reclama que la planificació territorial tinga en compte criteris ambientals, de sostenibilitat, cohesió urbana i interés general, més enllà de la seguretat davant les inundacions.