Els casos procedixen d’Egipte, Turquia i el Brasil per matèries actives no autoritzades
L’organització reclama controls més estrictes per a garantir la seguretat alimentària

LA UNIÓ Llauradora i Ramadera ha denunciat que el sistema europeu d’alertes en aliments RASFF ha registrat al febrer sis rebutjos d’enviaments de cítrics procedents d’Egipte (4), Turquia (1) i el Brasil (1) per contindre matèries actives no autoritzades a la Unió Europea o superar els límits màxims de residus.
Els pesticides detectats inclouen Clorpirifos i Metil clorpirifos, insecticides prohibits a Europa des de 2020, així com Demeton. En el cas dels alvocats rebutjats, procedents de Colòmbia i el Perú, els problemes s’han relacionat amb la presència de cadmi, un metall pesant subjecte a limitacions tant en aliments com en fertilitzants.
Segons LA UNIÓ, les dades coincideixen amb l’entrada de cítrics egipcis en competència directa amb la producció europea i amb la recent reducció de la freqüència de controls a les importacions d’Egipte del 20% al 10%. L’organització considera que esta decisió és “injustificada” mentre continuen detectant-se intercepcions amb residus de pesticides prohibits.
El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, ha advertit que es tracta d’una situació de competència deslleial, ja que els productes importats no estan sotmesos a les mateixes regles que els europeus. Peris reclama mecanismes de reciprocitat en els estàndards de producció i l’aplicació de clàusules que garantisquen condicions equivalents.
Davant esta situació, LA UNIÓ proposa incrementar al 50% els controls d’identitat i físics sobre fruites i hortalisses procedents de països amb més intercepcions, com Turquia i Egipte, i mantindre estes mesures durant 12 mesos. L’organització planteja que, si en qualsevol mes es registra un augment del 5% de les alertes, es procedisca al tancament de les importacions de productes amb residus de pesticides prohibits o que superen els límits establits.
Finalment, LA UNIÓ critica la política comercial de la Unió Europea i l’absència de garanties en acords amb tercers països, com el de Mercosur, que segons l’entitat suposen un risc per al camp europeu per la manca de reciprocitat i el major perill d’entrada de plagues i productes amb estàndards menys exigents.


