La baixa rendibilitat i la falta d’ajudes adaptades al model mediterrani, principals causes d’esta situació
L’organització reclama una reforma estructural de la PAC i línies específiques d’ajuda per a l’olivar valencià
Enric Simó
LA UNIÓ Llauradora ha denunciat l’abandonament progressiu del cultiu de l’olivar en la Comunitat Valenciana, que en els últims cinc anys ha afectat un total de 6.322 hectàrees, fins a arribar a les 16.455 hectàrees abandonades en l’última dècada.
Segons dades del Ministeri d’Agricultura, la superfície total d’olivar és de 94.782 hectàrees, una xifra que aparentment es manté estable respecte a fa deu anys (+0,28%). No obstant això, LA UNIÓ alerta que darrere d’esta estabilitat s’amaga un “abandonament silenciós”, ja que cada any més hectàrees deixen de produir, posant en risc el paisatge, l’entorn rural i fins i tot la sobirania alimentària.
El secà, el més afectat
L’abandonament es concentra sobretot en les zones de secà, on la falta de rendibilitat i la dificultat d’accedir a ajudes europees adaptades a les condicions agroclimàtiques valencianes fan inviable la continuïtat de moltes explotacions.
Només el 14,97% de la superfície d’olivar compta amb cobertes vegetals, condició necessària per a accedir a determinades ajudes agroambientals de la PAC, la qual cosa limita encara més les opcions de suport al sector.
Propostes de LA UNIÓ
Davant esta situació, l’organització agrària planteja una reforma estructural de les ajudes de la PAC, amb adaptació al cultiu mediterrani i de secà, així com un reconeixement del valor ecosistèmic i territorial de l’olivar tradicional.
A més, proposa la creació d’una línia específica d’ajudes autonòmiques per a garantir el manteniment i la recuperació dels camps abandonats.
Segons Enric Simó, responsable de la sectorial de l’oli de LA UNIÓ, el sector necessita “polítiques que entenguen la seua realitat”, ja que no es pot aplicar un model pensat per a grans finques de regadiu a un territori format majoritàriament per explotacions xicotetes amb cultius tradicionals i un paper clau en el paisatge i la biodiversitat.
