La xufa, un dels cultius més rendibles de l’Horta de València en els últims anys, travessa una situació crítica per l’aparició de problemes sanitaris greus que posen en risc la seua viabilitat econòmica.
Els marges de rendibilitat de la xufa s’estan veient greument afectats per una pujada del 40% en els costos de producció i una caiguda del 25% en la productivitat en l’última dècada.
Segons denuncia l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), presidida per Cristóbal Aguado, malgrat l’alta demanda del producte en hostaleria i en indústries com l’alimentació, la medicina i la cosmètica, i malgrat la estabilitat dels preus en origen, els marges de rendibilitat al camp s’estan veient greument afectats per una pujada del 40% en els costos de producció i una caiguda del 25% en la productivitat en l’última dècada.
Per això, l’organització agrària reclama a les administracions mesures urgents i estructurals, i especialment solucions fitosanitàries o biològiques per fer front a dues amenaces principals:
1. La mancha negra de la xufa
Una malaltia que provoca danys en la pell del tubercle, reduint el seu valor comercial i augmentant significativament el percentatge de destrius en els assecadors. Encara que va ser detectada fa 15 anys, la Conselleria d’Agricultura encara no ha oferit informació suficient sobre la seua naturalesa ni mètodes de control. AVA-ASAJA demana a l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) més recerca aplicada per millorar el control d’aquesta malaltia.
2. Una nova herba invasora
Sospiten que prové de xufes importades de tercers països que van ser rentades en terres valencianes. Aquesta planta competeix amb força contra el cultiu, té un cicle vegetatiu similar i no existeixen matèries actives autoritzades per al seu control. Quan es prova d’eliminar-la manualment, els fragments restants arrelen, com ocorre amb les canyes, provocant que infeste camps sencers.
L’encarregat de la sectorial de xufa d’AVA-ASAJA, Antonio José Gimeno, ha advertit:
“Si volem una horta viva, la xufa ha de ser rendible i sostenible. Ni la demanda ni el preu serviran de res si no podem obtindre prou producció. Enguany s’han sembrat mil fanecades menys i la superfície ha baixat un 15%. La solució és possible, però necessita compromís i acció immediata”.
